Independència i política

Com tothom esperava, després de la sentencia del Tribunal Constitucional i de la gran manifestació del 10 de Juliol, l’ independentisme no para de créixer.

Segons una enquesta feta per la cadena SER, la població que es decantaria cap a la creació d’un estat català (32.7%) ja atrapa, gairebé, a la que vol formar part d’una Espanya autonòmica, la qual, només per poc, no és superada (37,8%).

Aquestes xifres no poden deixar indiferent a ningú, ja que és significatiu que una regió dins un estat tingui un percentatge tan elevat de població partidària de la segregació.

També, segons aquest sondeig, un 35,3 % del votant socialista estaria d’acord amb una Catalunya integrada dins l’Unió Europa, fet que no em sorprèn, ja que qualsevol català no pot romandre impassible davant de els diferents atacs rebuts, ja no només al llarg de l’historia, sinó també en els últims temps.

No sóc massa partidari d’aquest partit polític, tot i que la seva ideologia no em desagradi, perquè crec que està massa lligat al PSOE. Montilla, dona la sensació, que té por de dir les coses per un possible rebuig de Zapatero.
Estic en contra de la seva negativa a voler celebrar un referèndum sobre l’ independència. No entenc com els partits polítics poden vetar aquesta possibilitat, ja que democràcia és escoltar el poble i, encara que no respongui als ideals concrets d'un partit o altre, si realment són democràtics, s'hauria de fer una consulta popular.
No em sorprèn gens ni mica el desencant que la política en general està patint, no només a Catalunya sinó també a l’estat Espanyol. Un dels greus problemes que té la política és que, en definitiva, els polítics acaben movent-se més per interessos propis o de partit, que no pas per el país i es dediquen més a atacar, el que consideren el rival, que no pas per formular propostes convincents. També crec que estan massa condicionats a pressions de tota mena i això els fa cedir en molts aspectes.

El panorama polític hauria de canviar i la transparència hauria de ser un dels conceptes primordials, ja que els politics són els encarregats de portar per nosaltres el nostre país, i no pot ser que es destapin casos de corrupció, en els quals partits polítics hi estiguin implicats.

Aquestes properes eleccions podrien ser unes de les més importants de l’historia de Catalunya, puix que la continuïtat de l’actual Espanya pot córrer perill. Caldrà esperar fins el dia 28 de Novembre per saber quines forces seran les guanyadores, tot i que gairebé ningú dubta d’una victòria de CIU. L’incògnita és: Aconseguirà la majoria?

Si no fos per la transcendència d’aquestes eleccions animaria a la gent a votar en blanc, per d’aquesta manera fer veure als professionals de la política que el que volem són fets. No volem ni critiques, ni paraules, ni mentides sinó actes.