Debat a TV3

Ahir, diumenge 21 de Novembre de 2010, tots els catalans i catalanes vam poder veure, a través de la televisió nacional de Catalunya, el que ,fins ara, havia de ser l’únic debat entre líders dels diferents partits. Dic fins ara, ja que, com vam veure tots els espectadors al final del programa, Montilla proposà fer un cara a cara amb Artur Mas i en llengua catalana.

Després que els dos partits, tan socialistes com Convergència i Unió, hagin arribat a un acord i que Esquerra i el PP hagin impugnat aquest debat, la junta electoral de Barcelona serà l’encarregada de decidir si aquest debat es podrà dur o no a terme.

En principi, si finalment aquest cara cara s’acaba realitzant, serà emès per TV3 dimarts a l’horari de dos quarts d’onze.

Televisió de Catalunya, com he dit abans, ahir es va ‘’vestir de gala’’ per donar l’oportunitat a tots els habitants de Catalunya de veure els líders dels partits politics, que tenen representació parlamentària, en un mateix espai.

Totes les formacions presents havien pactat, ja prèviament, una sèrie d’aspectes als quals se’ls faria referència durant el transcurs de l’acte.

Els temes més tractats van ser el com sortir de la crisis, els pactes post-electorals,el manteniment o no dels 80 km i la qüestió de la llengua i cultura catalana.

Montilla, després de dir que no pactaria amb el PP, va reclamar a Mas que fes el mateix, però les seves declaracions van ser: ‘’Pactarem amb els millors’’.

Totes les formacions van deixar clar quin era el seu full de ruta. Per una banda, tant ciutadans com el PP segueixen amb la línea de voler seguir sent una autonomia dins d’Espanya, PSC i ICV es van declarar federalistes i Esquerra Republicana, com tots sabem, independentista.

Mas, per altra banda, proposa fer un referèndum sobre el concert econòmic per intentar que Catalunya pugui gestionar els seus propis recursos. Parlant del propi concert econòmic, Puigcercós, segons ell com a pacte de país i no electoral, es va oferir a anar amb ell a Madrid a demanar el concert econòmic amb la condició, indispensable, que, en cas de negativa, apostés per un referèndum d’independència.

A mesura que el debat avançava l’ambient s’anava crispant, fins al punt d’arribar a certs moments on es fregava la mala educació, sobretot per part d’Albert Rivera, president de Ciutadans.

Tots sabem qui serà el guanyador d’aquestes eleccions i, aquest cop si, sembla que podrà, per fi, per interessos seus, governar.

Segons les enquestes, Convergència i Unió poc li falta per assolir la majoria absoluta. En cas de no aconseguir-la hauria de pactar amb una formació i, és aquí, on a tothom li entren les pors. Amb qui, en el cas hipotètic que s’hi hagués de recórrer, pactaria CIU? Amb algun partit extraparlamentari?, amb ERC com diuen els del PP?, o fins i tot amb el PP, com temen els socialistes?.

És normal tot aquest desconcert general, ja que dels polítics te’n pots esperar de tot i no saps mai per on et sortiran.

Sincerament, crec, espero i desitjo que no pacti amb el Partit Popular. Estic segur que en Mas no s’atreviria, mai, en aquests moments i després de la crescuda independentista, pactar amb aquest partit. Els catalans no li perdonarien mai, i menys ara.