30 de noviembre de 2010

Tancament del blog

Les eleccions ja s'han celebrat i ja tenim al nou president de Catalunya, Artur Mas. I José Montilla, definitivament, ha dimitit després dels baixos resultats del 28 de novembre. De manera que ens toca finalitzar i tancar aquest blog.

Gràcies a aquest blog hem pogut seguir tots aquests dies de campanya electoral: uns dies que han sigut llargs i densos. Bàsicament ens hem centrat en un partit, el PSC, tot i que sempre hem tingut en compte la resta de candidats, ja que han sigut un element molt important en la seva campanya. Hem intentat que aquest seguiment sigui continuu i de màxima actualitat, i sentim si no hem fet referència a certs temes els quals es mereixien ser esmentats. 
El nostre principal objectiu era el de poder informar i comentar tot allò que el PSC i el seu candidat José Montilla, feien o deien: mítings a arreu de Catalunya, els seus espots publicitaris, les seves declaracions en diferents mitjans de comunicació o el tan esperat acte central al Palau Sant Jordi. I crec que aquest objectiu l'hem complert. Hem pogut veure que José Montilla ha optat per fer una campanya molt activa i continua, però que els resultats no han estat els que van ser fa quatre anys ni els que esperava el passat diumenge. El poble ha opinat, ha votat, i ara tenim el resultat: Mas president. Els catalans necessitàvem un canvi després d'aquests desastrosos quatre anys. Tot i que crec, que cal tenir en compte que José Montilla li ha tocat governar en un moment econòmic i social molt complicat. Diumenge passat vam poder veure un José Montilla decepcionat i trist, tot i la cara inexpressiva que té. I igual la resta de candidats, com Carme Chacón.
A més a més, en l'enquesta que hem realitzat sobre si voldríeu que es convoqués un referèndum sobre la independència de Catalunya, hem pogut veure que tots els que han participat han votat que sí. I evidentment, això no representa tota la població, però si que ens permet fer-nos una petita idea.
Un altre objectiu era el de que nosaltres pugéssim aprendre més sobre política i fer un seguiment més exhaustiu que el que haguéssim fer si no haguéssim tingut que fer aquesta activitat. Tot i que la opinió sobre els socialistes no m'ha canviat gaire. Potser el seu error ha sigut ser un partit massa neutre, ha estat una mica en mig de tot. Els ha faltat decantar-se molt més.

Esperem haver pogut informar-vos bé i que us hagi servit com un altre mitjà de comunicació més. Moltes gràcies, 
Bruna i Bernat. 

Els dies després

El dia després de les eleccions, tot i la seva gran importància, va quedar eclipsat per un esdeveniment que passarà a la historia.
El dilluns, el país es va despertar amb ressaca post electoral i ja pensant amb una altra qüestió. El Barça-Madrid, feliçment per uns i malauradament per d’altres, perdurarà durant molts anys no només per l’escandalós bany que va rebre l’equip de la capital espanyola sinó per l’immillorable futbol que va practicar el Barça.
Avui, dia 30 de Novembre de 2010, tan sols dos dies després de la jornada electoral, sembla que aquell 28 de Novembre ja quedi lluny, ja que tota l’atenció, tant dels mitjans com de l’opinió pública, estava centrada en la ‘’manita’’ que el Barça li va endossar al Madrid.
Evidentment, a mesura que vagin passant els dies, tot tornarà a la normalitat i les qüestions ‘’importants’’ tornaran al lloc on es mereixen.
 
Per altra banda, José Montilla ha decidit que renuncia al seu escó al parlament i Joaquim Nadal, conseller de Polítiques Territorials i  Obres Públiques, ocuparà el becant de la seva figura.





No només sembla haver-hi ‘’crisi’’ en el marc del Partit Socialista sinó també a Esquerra Republicana, ja que Ernest Benach, expresident del Parlament, abandona la política i Joan Puigcercós, president d’ERC, posa el càrrec a disposició del Consell Nacional.





28 de noviembre de 2010

Eleccions 2010 (9)

Com tots els pronòstics indicaven Artur Mas i Convergència i Unió s’han proclamat els guanyadors de les eleccions catalanes. L’eufòria és evident i des de la seu, el famós Hotel Majestic de la ciutat comtal, on havien congregat a tots els seus militants i simpatitzants, celebren aquesta gran victòria, amb aquests 62 escons.


Sens dubte la gran derrota és la del PSC. Aquesta davallada ja era prevista per, gairebé tothom, però, potser, pocs pensaven amb aquests 28 diputats, tan sols 10 per sobre dels, preocupants, obtinguts per el Partit Popular d’Alicia Sánchez Camacho. En la compareixença de Montilla davant dels mitjans de comunicació, se li veia signes evidents de frustració i desencant. Un dels aspectes més tractats al llarg del discurs ha estat agrair a tots els simpatitzants i votants el suport donat. També ha reconegut, com he dit abans, amb frustració i resignació que ‘’els socialistes em estat derrotats i els nostres adversaris, que felicito, els hi desitjo el màxim encert’’.
El propi expresident, després d’haver anunciat, uns dies abans, que no es tornaria a presentar com a candidat a la presidència, també ha anunciat que ‘’no tornaré a ser candidat a la primera secretaria del partit’’.
La derrota socialista s’accentua encara més, ja que aquest partit no havia baixat mai tant, a Catalunya, com en aquestes eleccions.
El partit Popular, amb 18 escons, a pujat fins a la tercera força política de Catalunya per davant d’Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya Verds amb 10 cadascú.
Durant aquesta legislatura hi haurà una nova força al parlament. Solidaritat catalana, liderada per Joan Laporta, ha aconseguit, avui dia 28 de Novembre, 4 diputats i, per poc, no aconsegueixen tenir un grup propi al parlament.
Ciutadans, tot i que es parlava d’una possible crescuda, es manté amb els 3 escons que ja va obtenir l’any 2006.
Posem punt i final al seguiment de la jornada electoral amb la graella, ja definitiva, de les formacions que configuraran el nou parlament català:
CIU: 62          
PSC: 28
PPC: 18
ICV: 10
ERC: 10
SI: 4
C’s: 3

Eleccions 2010 (8)

Artur Mas serà el pròxim president de la generalitat de Catalunya. Amb el 90 % dels vots recomptats, cada cop més, es va dibuixant la clara victòria de Convergència i Unió i la derrota dels socialistes.
La graella, a espera dels resultats definitius, present d’aquí molt poca estona, es conformaria de la següent manera:
CIU: 62 PSC: 29 PPC: 18 ICV: 10 ERC: 10 C’s: 3 SI: 3

Eleccions 2010 (7)

Estem ja a la recta final. Més d’un 80 % de les paperetes ja han estat analitzades i tot continua, més o menys, en la mateixa dinàmica. PSC: 30

Eleccions 2010 (6)

Ja em sobrepassat la meitat del recompte de vots i ens trobem a més del 60 % de l’escrutini. El PSC, liderat per José Montilla, obtindria 30 diputats i Artur Mas, liderant CIU, pujaria, ja, cap a els 62.

Eleccions 2010 (5)

Decepció a la seu electoral del Partit Socialista de Catalunya. Tot i que els vots escrutats fins ara els hi donen una mica més de força (32 escons), no hi ha, ni molt menys, un ambient d’eufòria.
Encara no han donat la cara els màxims dirigents d’aquesta formació a la seu del carrer Nicaragua i només s’han deixat veure Manuel Bustos, alcalde de Sabadell, i Mar Serna , consellera de treball.

Eleccions 2010 (4)

Comencen a sortir els primers resultats procedents de les urnes electorals.

Eleccions 2010 (3)

Es tanquen els col·legis electorals i ja ha sortit publicat el sondeig de TV3, segons el qual el nombre de diputats de Convergència i Unió oscil·laria entre els 63 i 66, fet que comportaria arribar, gairebé, a la majoria absoluta.
Tant el Partit Socialista de Catalunya, Esquerra Republicana com Iniciativa, és a dir els partits que componien el, ja passat, tripartit patirien un descens respecte a les últimes eleccions.
Les reaccions no s’han fet esperar i per part del PSC, Miquel Iceta ha estat l’encarregat de parlar davant els mitjans de comunicació i declarar les primeres reaccions. Tot just començar a parlar, un assistent a la seu del Partit Socialista ha llençat un ou que ha impactat de ple al cap del representant. El fet no ha anat a més i ha declarat que el seu partit ‘’ha estat derrotat amb uns resultats molt inferiors al que s’esperaven’’ i també ha felicitat a la formació d’Artur Mas per la seva suposada victòria.
El Partit Popular, liderat per Alicia Sánchez Camacho,  es convertiria en la tercera força de Catalunya i obtindria entre 15 i 17 escons.
Per acabar, el partits de Joan Laporta –Solidaritat Catalana- i de Joan Carretero –Reagrupament, podrien entrar al parlament i Ciutadans es mantindria, si fa no fa, en la mateixa situació dels últims comicis.
CIU: 63/66 PSC: 24/27 PPC: 15/17 ERC: 11/13 ICV: 8/10 SI: 3/4 C’s: 2/3 Rcat: 0/1.
Cal remarcar que encara no hi ha resultats definitius i a mesura que vagin apareixent els anirem publicant.

Eleccions 2010 (2)

Cada  cop falta menys per les vuit del vespre, hora en la qual els col·legis electorals tancaran les seves portes i començarà el recompte de vots.
Ja ha sortit el segon avanç de resultats de participació: a les 18.00h de la tarda han votat el 46.8 % dels electors (el 2005 van ser 45.31 %). Per circumscripcions: Barcelona 47.55 % , Girona 45.59 %, Lleida 46.43 i Tarragona 42.69 %.
Per altra banda, José Montilla, candidat socialista a la presidència de la Generalitat, ha assistit a votar a les 12.00h a l’escola d’adults de Sant Just Desvern. El candidat del PSC ha dit que el seu '’desig'’ com a president i com a candidat és que aquesta jornada electoral  "es  desenvolupi amb plena tranquil·litat i normalitat" i que hi hagi una "alta participació".

Eleccions 2010 (1)

Ja tenim les primeres dades de participació i destaquen per ser una xifra inferior a les passades eleccions.
A les 13h del migdia la participació era d’un 27.4 %, xifra que representa set dècimes menys que en les eleccions de 2006.

Programa electoral PSC 2010

Aquí us presentem el programa electoral del socialistes d'aquest any 2010. Podríem resumir-lo, ja que és molt extens, en cinc temes centrals:

1. Ciutadania, benestar i qualitat de vida
Es tenen en compte polítiques de suport a les famílies, ajudar a que els joves s'independitzin, fomentar un    envelliment actiu i una concepció positiva de la vellesa, la plena integració de les persones amb discapacitats, la igualtat d'oportunitats de les dones i les polítiques de joventut. 

2. Una economia més competitiva per sortir enfortits de la crisi
Fer reformes estructurals per garantir una economia més productiva en una societat més cohesionada, impulsar els ajustatges necessaris per reduir el dèficit de la manera més justa possible, aconseguir treball per a tothom, etc.

3. El futur de Catalunya: un projecte de societat i de país
Desplegar tot el potencial d'autogovern de l'estatut referendat per la ciutadania, fer de l'Espanya del s.XXI l'Espanya federal, garantir que els ciutadans i les ciutadanes puguin ser protagonistes actius del benestar comú, construir els millors serveis públics digitals d'Europa, estabilitzar i consolidar la situació financera del món local, etc. 

4. Coneixement i cultura, la millor inversió
Impulsar les industries culturals, ampliar els públics de la cultura, posar l'escola al servei de la societat, assegurar l'èxit educatiu, modernitzar l'educació consolidant els canvis realitzats, sumar al model exitós de recerca català la innovació més profitosa per al país, etc. 

5. Mobilitat, medi ambient i territori sostenible
Fer de la mobilitat un dret per a tothom, aconseguir una major comunicació per carretera i per tren de tots els municipis de Catalunya, garantir la qualitat urbanística per a una millor convivència, fer un contracte per a l'economia sostenible, garantir l'accés a l'habitatge per a tothom, treballar per una nova economia rural, etc.


27 de noviembre de 2010

Jornada de reflexió

Avui, dissabte 27 de Novembre de 2010, és l’últim dia abans de les, tan esperades, eleccions catalanes.
Com és de costum, el dia previ a la cita electoral està destinat a la jornada de reflexió, temps en el qual els sis candidats a la presidència de la Generalitat amb representació parlamentària no podran demanar el vot.
Demà, a partir de les 9.00h del matí, els ciutadans catalans estan cridats a les urnes per escollir, el que serà durant quatre anys, el seu president i fins les 20.00h de la tarda els col·legis electorals estaran oberts.
A mesura que vagin sortint els primers sondejos i resultats anirem informant.

26 de noviembre de 2010

Acte central al Palau Sant Jordi

Ahir, dijous 25 de novembre, vam assistir a l'acte central dels socialistes. Cap a les 18.30 hores, ja masses de gent baixaven dels autobusos i es dirigien cap al Palau Sant Jordi. A l'entrada es formaven dues grans cues i, a més a més, un grup de gent anava repartint cartells per protestar contra els socialistes, ja que van ser despedits de l'empresa Fiat. 
Quan vam aconseguir entrar el Palau ja estava quasi bé ple, tothom portava banderes de Catalunya i del PSC, les alçaven i animaven cridant. La gran majoria era gent gran, tot i que al fons del recinte hi havia una grada per la joventud socialista, els quals eren pocs però els més energètics. Per anar fent la benvinguda, un grup iniciant interpretava cançons d'artistes coneguts com Coldplay o Lady Gaga, i un speaker animava al públic tot fent-los cridar per ordre de procedències o de grades. Hi havia gent que havia vingut de Barcelona, de Badalona, de Sabadell, de Tarragona, de la Vall d'Aran, i fins i tot, de França. Tot i que els més abundants eren els de Barcelona. 




A les 19:10 hores, un cop acabat el concert, va aparèixer a l'escenari Rosa Marià Sardà, una actriu i humorista catalana que es declara totalment socialista. Després d'incentivar als ciutadans a que votessin al PSC va presentar a l'alcalde de Barcelona Jordi Hereu, el qual va fer un repàs del que ha sigut la Presidència de José Montilla i tot seguit va presentar a Carme Chacón, l'actual ministra de Defensa. La senyora Chacón, va fer un breu discurs en el qual es va centrar sobretot en la crítica dels vídeos publicitaris de la resta dels partits. I a més a més, va atacar a CiU fent referència al cas del Palau de la Música "Dice CiU que llenarán este Palau, pero sus amigos vaciaron el otro".

Tot seguit, va presentar-se Felipe González, un polític espanyol que va estar tretze anys i mig a la Presidència del Govern, un dels mandats més llargs de la democràcia. Va ser el personatge més ovacionat i aplaudit de la nit. I va ser qui va obrir les crítiques a la dreta. Amb un discurs clar i comprensible va assegurar que la de ara no és una crisi qualsevol i que requerirà "un cambio civilizador mundial". I va criticar al PP dient "Son tan irresponsables que no solo no colaboran con el Gobierno, sino que ponen palos en las ruedas para hacer lo posible para que se hunda España. Les da igual que se hunda el país con tal de que se hunda Zapatero".

Després va sortir l'actual president i candidat, José Montilla. Amb un discurs més lent i  insegur, va aprofitar per carregar contra el PP pels seus plantejaments xenòfobs i contra el seu rival de CiU, Artur Mas. "A mi no m'has regalat res, com a altres "enchufats" o apadrinats". Va repassar tot el que ha aconseguit al llarg del seu Govern en equipaments, infraestructures i serveis socials, i va tornar a demanar el vot a aturats i precaris, i va assegurar poder solucionar la crisi. La màxima obsessió de Montilla és la participació "No passaran, aquest és el repte. Animo a la gent a anar a votar. Que cap empleat, jubilat, jove, estudiant, autònom, emprenedor, parat... es quedi a casa, per el futur, per la justícia social". A llarg de tot el seu discurs tot el Sant Jordi cridava "Mas se siente, Montilla presidente".

Per últim, José Luis Rodríguez Zapatero, l'actual president de Govern d'Espanya va tancar l'acte pronunciant un gran discurs en el que proposava diferents maneres d'afrontar la crisi i es comparava amb els partits de dretes "Hemos rebajado el sueldo a los empleados públicos, los gobiernos de derechas los despiden. Esa es la diferencia. La derecha multiplica por tres las tasas universitarias. Nosotros aumentamos las becas. Claro que es decisivo ir a votar." 

Un cop acabat l'acte, la gent va començar a abandonar al palau Sant Jordi amb un gran convenciment i seguretat en el seu partit. I amb ganes de que sigués diumenge per poder votar el PSC. 








Egoisme

Males notícies per l’ independentisme. Segons un sondeig fet per el Periódico d’Andorra, ERC baixaria fins als 11 diputats i tan Solidaritat Catalana com Reagrupament no aconseguirien entrar al parlament.
Demà passat, és a dir diumenge, ja sabrem quins seran els resultats definitius, però si acaba passant el que ens mostren en aquesta enquesta seria una gran derrota per a tot aquest sector.
Com pot ser que després d’una manifestació, una de les més grans fetes mai a Barcelona, on els carrers es van omplir d’estelades i crits sobiranistes, tot això no es plasmi a les urnes?
El problema que tenim tots els representats per aquesta ideologia és la incompetència dels qui ens ‘’representen’’, ja que no van saber posar-se d’acord, un acord en el qual no es tractava de veure qui era el millor, ni molt menys!, sinó fer un pacte de país, un pacte per aconseguir una coalició de tots els independentistes i, d’aquesta manera, tindre força al dia de les eleccions, però, malauradament, l’ego i els interessos, en la política, estan per sobre...



24 de noviembre de 2010

Estratègia


José Montilla, després de la negativa per part de la Junta Electoral Central a la celebració del cara a cara, ha fet referència a la proposta feta a última hora a Artur Mas declarant: “Tenia previst fer-ho en l'últim minut perquè era l'única manera que Mas no em pogués dir que no”.
Per altra banda, a continuació de les anteriors declaracions, també s’ha posicionat a favor de fer una llei electoral a Catalunya.

Intenció de vot

Cada dia falta menys perquè es celebrin les eleccions catalanes, les quals es preveuen apassionades.
Segons les últimes enquestes, en aquest cas elaborada per el diari ‘’La Vanguardia’’, Mas s’acostaria, més que mai, a la majoria absoluta. El sondeig el situaria entre els 65-66 escons, per tant només li faltarien dos per aconseguir governar en solitari.
Per altra banda el Partit Socialista de Catalunya, liderat per José Montilla, baixaria fins als 32-33 escons i el Partit Popular es convertiria en la tercera força catalana amb 14 escons, superant així ERC amb 13.
D’altra banda, no es contempla la entrada al parlament per part de formacions extraparlamentàries.

23 de noviembre de 2010

Cara a cara

Després que ERC, Ciutadans i el PP s’hi hagin oposat, el cara a cara, en principi, no es farà.
Els integrants de la Junta Electoral Provincial de Barcelona han decidit per unanimitat no autoritzar el cara cara entre Artur Mas i José Montilla.
Segons ells (els integrants de la Junta), no es pot dur a terme a una televisió pública, ja que vulnera la normativa electoral que obliga a comunicar els debats amb cinc dies d’antelació.
Les reaccions dels dos partits implicats, just després de la resolució, no s’ha fet esperar i han comunicat que presentaran un recurs a la Junta Electoral Central, la qual té una reunió prevista per dos quarts de set de la tarda.

Cartell del PSC

Mentre esperem la decisió de si es farà el cara cara amb Artur Mas o no, m'agradaria fer un comentari sobre un dels cartells que fan propaganda del partit socialista. 


Com podem veure, el fons d'aquesta imatge és vermell, que és el color que caracteritza a aquest partit. Igual que al PP el caracteritza el blau claret, a ciutadans el taronja, etc. Però José Montilla se'l veu en blanc i negre, excepte l'americana que és de color blau. Intueixo que el seu rostre el representen en blanc i negre perquè ens volen transmetre humilitat i tendresa per part seva. I crec que han posat la seva americana de color blau perquè es contraposi sobre el color vermell i recordi a la paraula "blaugrana", una gran paraula per a la població catalana!
També hi ha una altra suposició, que aniria lligada amb el seu lema que és "Garantia de progrés". Pot ser que juguin amb el fet de color i no color per demostrar el seu progrés, és a dir, que ho utilitzin com a una metàfora. 

Com pretén Montilla afrontar el debat?

Com ahir vam esmentar, avui al vespre existeix la possibilitat de que Artur Mas i José Montilla s'enfrontin en un cara a cara. Més endevant ho confirmarem. Però el que de moment podem dir és que el candidat dels socialistes es troba molt segur i satisfet perquè finalment, "després de moltes setmanes en què cada dia he demanat dos debats, un en català i un en castellà", Artur Mas hagi acceptat, "l'oferta inexcusable" d'un cara a cara, un fet que "en 30 anys de democràcia, aquí a Catalunya, és el primer cop que passarà". Tot i que Montilla en preferia dos, millor un que cap. 

En un míting al pavelló d'El Parquet a Granollers José Montilla ha deixat clar que, en el cas que es produeixi el debat, anirà "amb els meus fets, les meves paraules justes, les meves conviccions plenes i els meus valors irrenunciables". I també ha comentat que no es presenta al debat per examinar-se a un concurs d'oratòria, sinó que assegura presentar-se per arribar a ser el nostre president. Aquest últim comentari podem entendre que el faci després del debat de diumenge, ja que es va mostrar fred i amb dificultats d'expressió i de resposta. També Montilla retreu a Artur Mas que "el seu únic comprimís és arribar a la presidència a qualsevol preu. Primer el poder i després el país".

Penso que fer aquest debat no es bona idea, ja que suposa una desavantatge a la resta de partits. Tots han de tenir les mateixes oportunitats a expressar-se. I, a més a més, aquest debat s'ha plantejat en un molt mal moment: a una setmana de les eleccions i davant de la resta de candidats durant el debat del diumenge 21 de novembre. Pel Montilla és una manera de guanyar vots, ja que veu que està caient en picat, i per Artur Mas és una altra oportunitat per mostrar la seva gran habilitat verbal i poder de convicció. Tot i això, pot ser interessant ja que són els dos partits més seguits, tot i que un tingui ja la victòria assegurada.

22 de noviembre de 2010

Debat a TV3

Ahir, diumenge 21 de Novembre de 2010, tots els catalans i catalanes vam poder veure, a través de la televisió nacional de Catalunya, el que ,fins ara, havia de ser l’únic debat entre líders dels diferents partits. Dic fins ara, ja que, com vam veure tots els espectadors al final del programa, Montilla proposà fer un cara a cara amb Artur Mas i en llengua catalana.
Després que els dos partits, tan socialistes com Convergència i Unió, hagin arribat a un acord i que Esquerra i el PP hagin impugnat aquest debat, la junta electoral de Barcelona serà l’encarregada de decidir si aquest debat es podrà dur o no a terme.
En principi, si finalment aquest cara cara s’acaba realitzant, serà emès per TV3 dimarts a l’horari de dos quarts d’onze.

Televisió de Catalunya, com he dit abans, ahir es va ‘’vestir de gala’’ per donar l’oportunitat a tots els habitants de Catalunya de veure els líders dels partits politics, que tenen representació parlamentària, en un mateix espai.

Totes les formacions presents havien pactat, ja prèviament, una sèrie d’aspectes als quals se’ls faria referència durant el transcurs de l’acte.

Els temes més tractats van ser el com sortir de la crisis, els pactes post-electorals,el manteniment o no dels 80 km i la qüestió de la llengua i cultura catalana.
Montilla, després de dir que no pactaria amb el PP, va reclamar a Mas que fes el mateix, però les seves declaracions van ser: ‘’Pactarem amb els millors’’.
Totes les formacions van deixar clar quin era el seu full de ruta. Per una banda, tant ciutadans com el PP segueixen amb la línea de voler seguir sent una autonomia dins d’Espanya, PSC i ICV es van declarar federalistes i Esquerra Republicana, com tots sabem, independentista.
Mas, per altra banda, proposa fer un referèndum sobre el concert econòmic per intentar que Catalunya pugui gestionar els seus propis recursos. Parlant del propi concert econòmic, Puigcercós, segons ell com a pacte de país i no electoral, es va oferir a anar amb ell a Madrid a demanar el concert econòmic amb la condició, indispensable, que, en cas de negativa, apostés per un referèndum d’independència.
A mesura que el debat avançava l’ambient s’anava crispant, fins al punt d’arribar a certs moments on es fregava la mala educació, sobretot per part d’Albert Rivera, president de Ciutadans.

Tots sabem qui serà el guanyador d’aquestes eleccions i, aquest cop si, sembla que podrà, per fi, per interessos seus, governar.
Segons les enquestes, Convergència i Unió poc li falta per assolir la majoria absoluta. En cas de no aconseguir-la hauria de pactar amb una formació i, és aquí, on a tothom li entren les pors. Amb qui, en el cas hipotètic que s’hi hagués de recórrer, pactaria CIU? Amb algun partit extraparlamentari?, amb ERC com diuen els del PP?, o fins i tot amb el PP, com temen els socialistes?.
És normal tot aquest desconcert general, ja que dels polítics te’n pots esperar de tot i no saps mai per on et sortiran.
Sincerament, crec, espero i desitjo que no pacti amb el Partit Popular. Estic segur que en Mas no s’atreviria, mai, en aquests moments i després de la crescuda independentista, pactar amb aquest partit. Els catalans no li perdonarien mai, i menys ara.

21 de noviembre de 2010

Patrimoni personal

El líder socialista, José Montilla, seguint amb la dinàmica d’altres caps de llista, va decidir, ahir dissabte, fer públic el seu patrimoni personal.

"Tal com he anunciat aquest matí a Girona, avui vull fer públic el meu patrimoni personal. Crec que és una bona mesura de transparència que els ciutadans coneguin el patrimoni dels càrrecs públics, per a que puguin saber com varia aquest patrimoni durant el transcurs de la tasca que els electors ens han encomanat.
Aquesta transparència, però, seria incomplerta si no anés acompanyada de un seguit de mesures per a millorar la qualitat democràtica. Avui també he fet pública la meva proposta al respecte i també us la trasllado en un document adjunt", ha declarat Montilla.

Segons les dades facilitades pels socialistes catalans i el propi Montilla, el president té 13.000 euros en comptes corrents, 87.615 en plans de pensions i 265.000 euros en participacions en dons d’inversió i altres actius financers. Tot això portaria a la suma 365.516. A més de revelar el seu patrimoni, també ha apostat per un contracte per la transparència dels càrrecs públics.

Aquí us deixem l’enllaç publicat per el Partit Socialista de Catalunya:
http://presidentmontilla.cat/files/patrimoni-candidat-del-psc.pdf

20 de noviembre de 2010

Una visió de futur

El líder socialista, José Montlla, ha anunciat que és l'última vegada que es presenta com a candidat a la presidència de la Generalitat.
Una decisió molt arriscada que en el fons, el que pretén, és criticar la intenció de Artur Mas de governar dotze anys i jubilar-se en el càrrec. El mateix Montilla, en un acte celebrat a Sant Joan Despí, comentava  "em produeix tristesa i preocupació que CiU digui que vol estar dotze anys. Jo només demano quatre anys més per acabar el que queda pendent, una segona volta per governar sol, sense barreres i limitacions".
Trobo que últimament els socialistes han utilitzat una estratègia una mica bruta, la qual consisteix en criticar a CiU. Han analitzat el perfil del seu gran rival i arremeten una per una contra les paraules de Mas i totes les seves propostes.

Palau Sant Jordi

El proper dijous 25 de Novembre, el Partit Socialista de Catalunya ha convocat l'acte central de campanya al Palau Sant Jordi de Barcelona i anima a tots els socialistes, progressistes, catalanistes i gent d'esquerres a omplir de gom a gom l'espai.
Nosaltres hi assistirem per viure en primera persona com es desenvolupa un acte d'aquestes característiques i descriurem com transcorrerà la jornada, tot afegint les reaccions i declaracions.

18 de noviembre de 2010

"Votar és un plaer"




Les joventuts socialistes han publicat un vídeo, d’allò més simpàtic, que pretén animar a la gent anar a votar.

‘’Votar és un plaer’’, aquest és el lema del vídeo, en el qual apareix una jove que experimenta un gran plaer després de lliurar el vot. Es compara votar la llista socialista, encapçalada per José Montilla, amb un orgasme.

Més control pels delinqüents reincidents

Avui mateix, José Montilla, en un acte davant la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet i acompanyat per la consellera i candidata, Montserrat Tura, ha proposat la creació d'una oficina especialitzada pel control i seguiment de la delinqüència multireincident. Segons Montilla, els objectius d'aquesta oficina serà els de "detectar els casos de delinqüència multireincident que es produeixin i perseguir-los en estreta coordinació amb el Ministeri Fiscal, l'autoritat judicial i els cossos policials".
Pel candidat socialista és prioritari evitar qualsevol tipus d'impunitat i actuar amb el marc normatiu vigent i amb els recursos dels que ja disposem, aplicant-los amb rigor i eficàcia.

Si que es veritat que en l'àmbit de justícia els socialistes han realitzat una gran modernització: han repassat les inversions en justícia per posar al dia presons massificades i obrir-ne de noves, han posat en marxa la nova Oficina Judicial, han aplicat mesures penals alternatives com a millor via per la reinserció, etc. Però, no hauria de donar més importància a altres temes? Aquesta mesura és favorable ja que en els últims temps existeixen molts casos de delinqüents reincidents, sobretot violadors, però en lloc de plantejar-se de controlar els delinqüents reincidents, potser s'hauria de plantejar el fet de augmentar el control a l'hora de deixar en llibertat certs presoners que tenen perill de reincidència. 



Vot per correu

El termini, que es va iniciar el passat 5 d’Octubre, per votar per correu arriba a la seva fi.
Avui, dijous 18 de Novembre, és el darrer dia perquè les persones que pensin que no podran acudir als col·legis electorals assignats sol·licitin aquest vot.

Després de que s’hagi posat a disposició dels ciutadans aquesta iniciativa, els habitants de Catalunya no tenen excusa: Han de votar.
Unes eleccions no són una broma sinó un sistema d’assignació del que serà, durant 4 anys, el nostre governant. Tothom ha de dir la seva, donar a conèixer la seva opinió i escollir l’opció que s’acosti més als seus ideals mitjançant el vot.
Hauríem de valorar la possibilitat que tenim d’escollir qui volem que ens representi, ja que, malauradament, això, en molts països no passa.
Per tant, TOTHOM A VOTAR.

Nou Espot del Psc



Els socialistes han tret un nou espot!  En aquest cas es compara José Montilla amb un missatger, el qual va cap amunt i cap avall treballant tot el dia i, a més a més, per la nit ha d'estudiar. El lema d'aquest anunci és "Hay algo de Montilla en todos nosotros". Una veu en off diu que a ningú li regalen res, encara que hi hagi gent que hagi nascut amb un pa sota el braç, fent un paral·lelisme amb la vida professional de Montilla.
El que pretén aquest espot és acostar al públic la persona o la personalitat de Montilla. Vol que valorem més el seu esforç. Però, voleu dir que comparant-lo amb un missatger és una bona manera? Crec que ell, almenys, es dedica a una professió que li agrada, que la disfruta, que li dona poder i, a més a més, diners. No dubto que en que no s'hagi esforçat, però si que poso en dubte la sort que ha tingut ell i la que han tingut altres persones. 



17 de noviembre de 2010

Independència i política



Com tothom esperava, després de la sentencia del Tribunal Constitucional i de la gran manifestació del 10 de Juliol, l’ independentisme no para de créixer.

Segons una enquesta feta per la cadena SER, la població que es decantaria cap a la creació d’un estat català (32.7%) ja atrapa, gairebé, a la que vol formar part d’una Espanya autonòmica, la qual, només per poc, no és superada (37,8%).
Aquestes xifres no poden deixar indiferent a ningú, ja que és significatiu que una regió dins un estat tingui un percentatge tan elevat de població partidària de la segregació.
També, segons aquest sondeig, un 35,3 % del votant socialista estaria d’acord amb una Catalunya integrada dins l’Unió Europa, fet que no em sorprèn, ja que qualsevol català no pot romandre impassible davant de els diferents atacs rebuts, ja no només al llarg de l’historia, sinó també en els últims temps.
No sóc massa partidari d’aquest partit polític, tot i que la seva ideologia no em desagradi, perquè crec que està massa lligat al PSOE. Montilla, dona la sensació, que té por de dir les coses per un possible rebuig de Zapatero.
Estic en contra de la seva negativa a voler celebrar un referèndum sobre l’ independència. No entenc com els partits polítics poden vetar aquesta possibilitat, ja que democràcia és escoltar el poble i, encara que no respongui als ideals concrets d'un partit o altre, si realment són democràtics, s'hauria de fer una consulta popular.
No em sorprèn gens ni mica el desencant que la política en general està patint, no només a Catalunya sinó també a l’estat Espanyol. Un dels greus problemes que té la política és que, en definitiva, els polítics acaben movent-se més per interessos propis o de partit, que no pas per el país i es dediquen més a atacar, el que consideren el rival, que no pas per formular propostes convincents. També crec que estan massa condicionats a pressions de tota mena i això els fa cedir en molts aspectes.
El panorama polític hauria de canviar i la transparència hauria de ser un dels conceptes primordials, ja que els politics són els encarregats de portar per nosaltres el nostre país, i no pot ser que es destapin casos de corrupció, en els quals partits polítics hi estiguin implicats.
Aquestes properes eleccions podrien ser unes de les més importants de l’historia de Catalunya, puix que la continuïtat de l’actual Espanya pot córrer perill. Caldrà esperar fins el dia 28 de Novembre per saber quines forces seran les guanyadores, tot i que gairebé ningú dubta d’una victòria de CIU. L’incògnita és: Aconseguirà la majoria?
Si no fos per la transcendència d’aquestes eleccions animaria a la gent a votar en blanc, per d’aquesta manera fer veure als professionals de la política que el que volem són fets. No volem ni critiques, ni paraules, ni mentides sinó actes.

16 de noviembre de 2010

Montilla proposa nous descomptes per als usuaris d'autopistes

José Montilla, després d’assistir ahir a Santa Colona de Gramanet, on va reclamar a Mas la celebració dels, últimament esmentats, debats cara a cara, ha visitat en el dia d’avui la localitat de Premià de Mar.
En un acte celebrat als voltants del peatge proper al municipi, ha proposat unes bonificacions de peatges que farà que els conductors més responsables puguin arribar a circular gratuïtament per les autopistes.
El candidat a la reelecció a la presidència de Catalunya ha declarat que “els peatges han de deixar de ser un element de finançament de la infraestructura per ser un element d’estímul a la responsabilitat dels conductors”, i han de ser “més barats pels conductors responsables”.
La proposta del socialista consisteix en establir un conjunt de bonificacions, acumulables, que afavoriran els clients habituals que no tenen una alternativa a la via de pagament, els que tinguin una ocupació de tres o més persones, els que es desplacin en vehicles menys contaminants i els que escullin per desplaçar-se les hores amb menys trànsit. En total, els descomptes podrien aplicar-se a uns 100.000 viatges al dia.
Per altra banda, el partit socialista de Catalunya, ha presentat avui el que serà el nou anunci electoral, que començarà a emetre’s a partir de demà. Aquest espot té com a missatge conscienciar a la població que res en aquesta vida se’ns dóna regalat i que s’ha de lluitar, encara que ens pugui semblar impossible, per aconseguir les nostres metes i objectius.


15 de noviembre de 2010

Míting de Zapatero i Montilla a Viladecans.


La cursa electoral continua, com també el recorregut de l’expresident per terres catalanes. Així com abans d’ahir va ser en un míting a Sabadell amb el vicepresident primer del govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, tant ahir com avui ha seguit amb la mateixa dinàmica que, com és normal, també segueixen tota la resta de formacions politiques.

Ahir va haver-hi un míting a Viladecans amb la destacada presencia del president del govern espanyol, Jose Luis Rodríguez Zapatero, davant d’uns 2500 simpatitzants. També hi eren presents Eva Granados, número deu de la llista a Barcelona, i l’alcalde del municipi, Carles Ruiz.


Montilla ha dit: ‘’no vull un país d’esquerres amb un govern de dretes’’, i demana tots els vots de la majoria perquè ‘’després no haguem de dependre de ningú’’.
El propi Montilla, durant el transcurs del event, ha instat a anar a votar en aquestes properes eleccions, per tal de ‘’no fer passos enrere, ja que una majoria que no camina, no avança; una majoria que no parla, calla i atorga; i una majoria que s’ho mira, acaba veient com es retallen els seus drets”, ha declarat.

També ha criticat que la dreta nacionalista votés en contra dels pressupostos del PSOE i ha deixat entreveure que Mas, líder de Convergència i Unió, prefereix a Rajoy com a president d’Espanya, tot declarant que ho dissimula molt bé.
Dures critiques de l’expresident que no sorprenen a ningú, ja que les curses electorals estan més caracteritzades per criticar els demes, que no pas per presentar propostes.

Per altra banda, ha remarcat la importància d’aquetes eleccions dient: ‘’ no són unes eleccions entre dretes i esquerres, sinó també entre el present que volem i el futur que volem’’.

Entre els presents, com ja em dit abans, hi havia el president del Govern Espanyol, José Luis Rodriguez Zapatero, qui ha fet un crítica al Partit Popular, dient que no és acceptable que facin polítiques en contra de Catalunya per guanyar un determinat grup de votants.

Espot del PSC


Avui per primer cop hem pogut veure l'espot que promociona al PSC per televisió. Utilitza una molt bona estratègia, que és la de fer veure a la gent tot el que els socialistes han fet per Catalunya els últims anys. Han utilitzat una escenografia i una representació molt particular i no gaire habitual: és una reunió entre personatges d'un poble català, els quals porten una vestimenta d'anys enrere. El líder intenta convèncer a la resta tot el que els ha perjudicat la política fins ara, però en el moment que planteja el que ha fet el PSC, se senten diverses veus enumerant totes les bones accions del partit.
De manera, que en contes de "promocionar-se" amb les futures propostes, han optat per recordar tot allò bo que han fet per Catalunya.




Hi ha opinions de tot, des de gent que creu que sembla que se n'estiguin rient de nosaltres, fins a gent que creu que haurien de fer un anunci actual, és a dir, tenint en consideració el moment que Catalunya està vivint actualment. El que si m'atreveix-ho a dir, és que d'imaginació no en falta!

13 de noviembre de 2010

CiU té el “cor independentista”

 
El PSC continua amb el seu recorregut arreu dels municipis catalans on avui, dia 13 de Novembre de 2010, ha estat a terres Tarragonines, concretament a la ciutat de Tarragona, en un altra míting abans de les eleccions.
Com de costum fan els polítics, ha deixat anar declaracions contra altres formacions candidates a la presidència, com és el cas de CIU.
El cap de llista socialista, amb la companyia del vicepresident primer del govern espanyol Alfredo Pérez Rubalcava, ha advertit avui que encara que CiU pugui semblar una formació moderada i amb voluntat pactista en realitat té un “cor independentista”
Montilla també ha criticat durament la intenció de la federació nacionalista de rebaixar la fiscalitat, ja que diu que darrera aquesta promesa s’hi amaga una àmplia retallada de les prestacions socials.
És per això que ha dit que no permetrà abaixar impostos.
També, continuant amb la crítica a Convergència i Unió, ha assenyalat que el partit de Artur Mas admira a David Cameron, primer ministre Britànic, i l’emularà amb una tisorada de l’estat del benestar.

12 de noviembre de 2010

Míting a Sabadell

Els partits polítics que seran presents a les paperetes el dia 28 de Novembre, dia de les eleccions, ja han començat la seva activitat frenètica, per tal de fer arribar les seves idees a la ciutadania i convèncer per aconseguir votants.
En el cas del PSC, en el mateix dia de la presentació de la campanya, ja ha fet el primer acte.
El candidat del PSC a la reelecció com a president de la Generalitat, José Montilla, ha fet un míting a Sabadell, davant més de 500 simpatitzants, acompanyat, també, de l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos.
''La reacció dels catalans ja ha començat i és una realitat'', ha dit el cap del partit.
L'expresident ha fet, també, una crida a ''anar a per totes'', i es mostra preparat per guanyar ''el combat''.

Bones noticies

Avui, a les 00:00 de la nit,  s'han iniciat les campanyes electorals de manera oficial.
El partit socialista de Catalunya va encetar la seva particular cursa cap a la presidència a la Generalitat al Pavelló d'Itàlia de la Fira de Montjuic, a Barcelona, on, acompanyat d'unes 1500 persones, va fer un discurs
dirigit a la població catalana.
Podem dir que, segons l'última enquesta publicada, el PSC ha començat amb bon peu.
Avui mateix s'ha fet pública l'enquesta del CIS (Centre d'Investigacions Sociològiques) i el director de campanya del PSC, Jaume Callboni, ha assegurat que "les enquestes ens demostren que ja s'ha iniciat la mobilització de l'electoral socialista, que el PSC està pujant i que les expectatives de CIU s'estanquen o baixen".
En cas de celebrar-se avui les eleccions el resultat del PSC seria molt més positiu que en enquestes anteriors. De manera que ,ara, el PSC, hauria d'aprofitar al màxim la campanya electoral per arrossegar els milers d'indecisos cap al president Montilla. 
Per tant, avui ha començat, el que podrien ser, les eleccions més importants de la historia de Catalunya, ja que, després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut, l'independentisme a crescut i molts ja pensen en una possible fractura amb l'estat espanyol.
Aquí us deixem l'enregistrement de la presentació de la campanya del partit:

http://www.youtube.com/watch?v=LH3iy64b6lk

10 de noviembre de 2010

Seguiment electoral

Som la Bruna i el Bernat, estudiants de la Facultat de Comunicació Blanquerna. El que pretenem en aquest blog, des d'avui fins a uns dies més enllà de les eleccions a la Presidència de Catalunya, és fer un seguiment de la campanya electoral del Partit Socialista de Catalunya, tot publicant, tan declaracions i actuacions com oferint les paraules dels seus diferents mitings. També analitzarem les seves estratègies de campanya i la esperada nit electoral.
Esperem que us pugui ser una gran eina d'informació i d'entreteniment.